dijous, 8 de novembre del 2018

Un any després de l'1-O




         Després de l'1-O de l'any passat, tots els ciutadans de Catalunya, tant els independentistes com els que no ho són, pensen que, a partir d'aquella data, res ha estat igual, per tant, hi ha un abans i un després. Però, per als independentistes va ser una lliçó de cooperació, van ser conscients de la seva potencialitat i una demostració de la seva voluntat de ser, davant la força més brutal i cruel viscudes en dècades en una suposada democràcia. És va viure una cohesió en les persones, no dels partits, simplement va ser el poble planer unit.

         També els va fer visibles a una Europa tancada en si mateixa, i que, per primera vegada en anys, no podia mirar per a un altre banda.       
Tots els que vam defensar els nostres col·legis, les nostres urnes i els nostres vots, ho vam fer posant el seu cos per davant, en la convicció que era un referèndum vinculant per a la república, això ens van dir, així ens ho van explicar.
         Llavors, quanta violència necessita Europa perquè es pronunciï?, quanta injustícia per part de l'Estat Espanyol necessiten per parar els que exerceixen el poder judicial, davant la seva venjança personal, envers els polítics escollits democràticament per la ciutadania catalana?

        Després d'un any el poble és l'únic que ho té clar, perquè els nostres dirigents polítics donen la sensació que van molt perduts. Ho vam dir fa un any i ho repetim ara, han d'estar a l'alçada del poble i qui no vulgui o tingui por, que dimiteixi. No donem joc a les paraules d'Aznar que va dir "Abans es trencarà la unitat de Catalunya que la d'Espanya"

         Per tant, quina ruta o projecte té el govern català? Podria no acatar les sentències que arribin des de Madrid. Bloquejar el territori fins a la llibertat dels presos polítics. Tenim una majoria republicana, doncs que és vegi, que es noti,  governant per a la república.

         En definitiva, tornem als valors de l'1-O, perquè aquesta vegada si que fem efectiva el que els ciutadans vàrem votar en majoria; La República.

Tessa Barlo


diumenge, 4 de novembre del 2018

Interpretació de Textos sobre la mort en les pel.licules

El 30-10 en la presentació del llibre "Muertes creativas en el cine"de Joan Marimón Pedrosa, al MAC de Cerdanyola., vaig Interpretar (No lectura) uns textos de finals de pel·lícules on el/la protagonista mora.





dijous, 18 d’octubre del 2018

La mallorquina Antònia Vicens, Premio Nacional de poesia




El jurat reconeix l'escriptura "seca, dura, inquieta i fulgurant" de 'Tots els cavalls'
El jurat del Premio Nacional de poesia ha guardonat la mallorquina Antònia Vicens per l'obra 'Tots els cavalls'. El premi, concedit pel Ministeri de Cultura i Esport, està dotat amb 20.000 euros. El jurat li reconeix la "vocació poètica que contempla tota una vida a través del tamís d'una expressió seca, dura, inquieta i fulgurant".

Vicens ha aprofitat l'avinentesa per demanar la llibertat dels presos polítics en declaracions a Europa Press, perquè considera que “és una vergonya” que n’hi hagi en democràcia. “Han de ser al carrer”, ha defensat, i ha afegit: “Faria malament de ficar-me a casa en rebre el premi sense dir res sobre això”. Malgrat això, l'escriptora mallorquina no es planteja renunciar al premi perquè té “l’esperança que Catalunya i Espanya s’entenguin i que Espanya acabi respectant la decisió de vot dels catalans”. Vicens ha denunciat atacs a la llibertat d'expressió i s'ha mostrat dolguda perquè "encara hi hagi barreres per a les paraules". "Per a mi escriure sempre ha sigut llibertat", ha conclòs.

Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca, 1941) té una llarga trajectòria literària, tant lligada a la novel·la com a la poesia. El 1967 ja va obtenir el premi Sant Jordi amb '39º a l’ombra'. El 1981, el Ciutat de Palma per 'Quilòmetres de tul per a un petit cadàver'. El Ciutat de València de narrativa se’l va endur amb 'Gelat de maduixa', el 1984. La Generalitat li va concedir, el 1999, la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria, i pel mateix motiu rebria el premi Ramon Llull del govern de les Illes Balears el 2004. El 2009 publica el seu primer llibre poètic 'Lovely', al qual va seguir 'Sota el paraigua el crit' (2013), 'Fred als ulls' (2015) i 'Tots els cavalls'.

El seu últim llibre va arrencar d’un somni en què va veure quatre cavalls galopant. “Eren dels colors dels cavalls de l’Apocalipsi i no hi havia manera d’oblidar-los”, recorda. Va ser per aquest motiu que va escriure un cicle de quaranta poemes que es poden llegir com una narració -a estones lluminosa, d’altres pertorbadora- en què apareixen el Diable, sabates perdudes, amigues i morts estimats. “El cel pot cabre dins un bassal, / l’infern pot ser / un llit amb els llençols / de seda”, escriu.

El 1998 va ser nomenada presidenta en funcions de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual també va ser vicepresidenta a les illes Balears entre el 1997 i el 2004. El 2016 va rebre el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i ja tenia la Creu de Sant Jordi i el Premi de Cultura de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria

dimecres, 12 de setembre del 2018

La literatura de denúncia de Walter Mosley rep el premi RBA de novel·la policíaca




‘Traición’ està protagonitzada per un home negre empresonat injustament





El premi RBA de novel·la policíaca aposta, des de fa dotze anys, per incorporar al catàleg de l’editorial barcelonina alguns dels autors més ben considerats del panorama internacional: ha passat, entre altres casos, en reconèixer l’obra d’Andrea Camilleri, Don Winslow, Benjamin Black, Patricia Cornwell –única dona que l’ha aconseguit en dotze edicions– i Philip Kerr, que va morir aquest març als 62 anys. L’últim afortunat que rebrà els 125.000 euros del guardó, un dels més ben dotats del gènere a tot el món, és el nord-americà Walter Mosley, per la novel·la 'Traición', que inicia una nova sèrie protagonitzada per un detectiu torturat, Joe King Oliver.



Mosley, gràcies al seu debut, 'El demonio vestido de azul' –publicada el 1990, quan s’acostava als 40 anys–, va aconseguir una repercussió notable, amb una adaptació cinematogràfica protagonitzada per Denzel Washington, que interpretava el personatge estrella de l’autor, Easy Rawlins. Des de fa gairebé tres dècades, el detectiu negre no ha deixat d’investigar els racons més foscos de la Nord-amèrica de finals de la dècada dels 40 al llarg d’una sèrie de novel·les que inclou catorze títols, l’últim dels quals, inèdit en castellà, és 'Charcoal Joe' (2016).

Un món injust


L’escriptor, però, no s’ha cenyit a desenvolupar el món d’un únic personatge, i al llarg de les últimes tres dècades ha publicat una quarantena de títols, provant sort també en la ciència-ficció i en el gènere eròtic –ha encunyat el terme 'sexistencial novel' (novel·la sexistencialista)–, el teatre i la novel·la gràfica.“Escric dos o tres llibres a l’any”, admet Mosley, que va néixer a Los Angeles el 1952 i de seguida va descobrir el tema que estructuraria bona part de la seva narrativa, la injustícia racial.



“Quan era adolescent caminava per un barri que no era el meu i un policia em va aturar i em va demanar la documentació –recorda–. Després de resoldre el tràmit li vaig preguntar per què ho havia fet i em va respondre: «Si veig un blanc en un barri de negres l’aturo. Si veig un negre en un barri de blancs faig el mateix»”. El personatge principal de la nova novel·la de Mosley, Joe King Oliver, també arrossega el trauma d’haver anat a parar a la presó pel racisme latent que encara abunda als Estats Units. “El Joe era un home feliç, amb una dona i una feina al cos de policia, i la seva vida es converteix en un malson tortuós i complex –explica–. Després de passar una temporada injusta entre reixes es converteix en detectiu privat”. L’home és ajudat per la seva filla adolescent, Aja-Denise, i l’exdelinqüent Melquarth Frost per descobrir quina conspiració el va portar fins a la presó. “No crec que al sistema polític i econòmic en què vivim existeixi la justícia”, assegura Mosley, que també aprofita per denunciar que les condicions de vida als Estats Units són més dures que mai:“La gent no es pot jubilar perquè no té prou diners per viure, i els joves no es poden independitzar perquè els lloguers són massa cars”.



Amb 'Traición', RBA rellança la seva col·lecció de novel·la negra, que estrena director, Antonio Lozano. “Publicarem només dos o tres títols al mes i serem molt rigorosos amb els criteris de selecció –diu–. A més de seguir apostant per novel·les de nivell, llançarem biografies i assajos basats en crims reals”.