dimarts, 28 de novembre del 2017

Un abans i un després del 1 d’octubre

Un abans i un després del 1 d’octubre




L'1 d'octubre ha canviat tot l'escenari polític, tant a Catalunya com a Espanya. I el que encara és més important, a Europa. Les càrregues policies, les imatges de violència injustificada davant uns ciutadans pacífics, que defensaven els seus col·legis per poder votar, ha arribat als europeus, hi ha línies de drets humans dins d'una democràcia que no es poden passar. Per fi, ha deixat de ser un "assumpte intern".
        Rajoy i el seu govern s'han deixat portar per cor ple d'odi cap al català i no ha utilitzat el cap. "A qualsevol preu i de qualsevol forma" un "a por ellos" que cridava la gent. I ara tota Europa o gairebé, denuncia la violència ocorreguda a Catalunya. Però la prepotència del govern espanyol no té límits, sabent, com almenys haurien de saber, que hi havia visitants, periodistes i fins i tot observadors internacionals que han declarat: "Que malgrat les dificultats en què s'ha produït el referèndum, tot ha estat correcte i que el resultat es dóna per bo". Doncs, així i tot, el president Rajoy aquesta mateixa nit de l'1-10, en el comunicat de premsa posa l'accent que no hi ha hagut urnes, ni vots i que no s'ha efectuat el referèndum. Com algú pot ser tan inútil!

        Com ha negat també, per a ofensa dels catalans que ho hem sofert, els 844 ferits, les declaracions de proporcionalitat de la càrrega policial a persones que aixecaven les seves mans en senyal de pau. No hi ha perdó, no hi ha oblit. Les seves paraules feridores com la de tots del PP i fins i tot la del monarca, del que no mereix ni dues paraules, ja no ens fan ni efecte. Només un objectiu, avui més desitjat que mai. 
El deu d'octubre, el dia esperat per molts catalans. La declaració del president Puigdemont davant el parlament, ha deixat a una majoria, crec que, sense error a equivocar-me, una sensació agredolça.

         D'una banda, vam fer un pas molt decisiu, i fins i tot simbòlicament es va signar la independència, sense ser una DIU, es va obrir un procés de negociació temporal que, en les tres setmanes posteriors no fructífera.

        El 26-10 va ser d'infart per a molts, quan a les dotze del migdia els informatius donaven la notícia que el president convocava eleccions. Decepció, estupefacció i moltes més emocions contradictòries. Entre intentar entendre l'estratègia del president o si havia traït als catalans de 1-10. A les cinc de la tarda tot s'aclareix i davant una nova declaració del president, el procés segueix, reunint a la càmera del parlament a tots els diputats.

      
 El 27-10 a les 15,35 de la tarda quedarà en la memòria i en els llibres d'història de Catalunya, es proclama La República Catalana.
Tessa Barlo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada