L'1 d'octubre ha canviat tot l'escenari polític, tant a
Catalunya com a Espanya. I el que encara és més important, a Europa. Les
càrregues policies, les imatges de violència injustificada davant uns ciutadans
pacífics, que defensaven els seus col·legis per poder votar, ha arribat als
europeus, hi ha línies de drets humans dins d'una democràcia que no es poden
passar. Per fi, ha deixat de ser un "assumpte intern".
Rajoy i el seu govern s'han
deixat portar per cor ple d'odi cap al català i no ha utilitzat el cap. "A
qualsevol preu i de qualsevol forma" un "a por ellos" que
cridava la gent. I ara tota Europa o gairebé, denuncia la violència ocorreguda
a Catalunya. Però la prepotència del govern espanyol no té límits, sabent, com
almenys haurien de saber, que hi havia visitants, periodistes i fins i tot
observadors internacionals que han declarat: "Que malgrat les
dificultats en què s'ha produït el referèndum, tot ha estat correcte i que el
resultat es dóna per bo". Doncs, així i tot, el president Rajoy aquesta
mateixa nit de l'1-10, en el comunicat de premsa posa l'accent que no hi ha
hagut urnes, ni vots i que no s'ha efectuat el referèndum. Com algú pot ser tan
inútil!
Com ha negat també, per a ofensa
dels catalans que ho hem sofert, els 844 ferits, les declaracions de
proporcionalitat de la càrrega policial a persones que aixecaven les seves mans
en senyal de pau. No hi ha perdó, no hi ha oblit. Les seves paraules feridores
com la de tots del PP i fins i tot la del monarca, del que no mereix ni dues
paraules, ja no ens fan ni efecte. Només un objectiu, avui més desitjat que
mai.
El deu d'octubre, el dia esperat per molts catalans. La
declaració del president Puigdemont davant el parlament, ha deixat a una majoria,
crec que, sense error a equivocar-me, una sensació agredolça.
D'una banda, vam fer un pas molt
decisiu, i fins i tot simbòlicament es va signar la independència, sense ser
una DIU, es va obrir un procés de negociació temporal que, en les tres setmanes
posteriors no fructífera.
El 26-10 va ser d'infart per a
molts, quan a les dotze del migdia els informatius donaven la notícia que el
president convocava eleccions. Decepció, estupefacció i moltes més emocions
contradictòries. Entre intentar entendre l'estratègia del president o si havia
traït als catalans de 1-10. A les cinc de la tarda tot s'aclareix i davant una
nova declaració del president, el procés segueix, reunint a la càmera del
parlament a tots els diputats.
El 27-10 a les 15,35
de la tarda quedarà en la memòria i en els llibres d'història de Catalunya, es
proclama La República Catalana.
Tessa Barlo
