divendres, 1 de desembre del 2017

Recital poetic a la Sedeta- Barcelona




Ahir 30-11, va tindre lloc el recital de poesia amb música en el Centre Cívic La Sedeta de Barcelona, organitzat per la poeta Antònia Pilar Villaescusa. La música va ser a carrer del grup , Però la innovació aquest cop va ser la xerrada nutricionista i també una terapeuta.
L'ambient molt amè de tots el que hi van ser, tant participant com a públic, va tindre com a resultat un acte meravellós.















dimecres, 29 de novembre del 2017

S’ha mort l’escriptora i periodista Patrícia Gabancho





A causa d'un càncer de pulm

La periodista, escriptora i activista Patrícia Gabancho s’ha mort avui a migdia a Barcelona a causa d’un càncer de pulmó. Nascuda a Buenos Aires el 1952, va estudiar llengua catalana i es va relacionar amb dissidents del Casal de Catalunya, que eren independentistes i d’esquerres. Un cop acabats els estudis de periodisme, l’any 1974 es va traslladar a Catalunya, on ha viscut des de llavors.

Ha publicat llibres sobre cultura, sobre història i política de Catalunya i sobre urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona i el fet metropolità. Estava vinculada amb plataformes i iniciatives de caràcter sobiranista i era una destacada activista independentista. Va col·laborar en diversos mitjans de premsa i ràdio, en tasques de difusió cultural.

Amb l’assaig ‘Crònica de la independència’, fou l’autor en la categoria de no-ficció que més llibres va vendre el Sant Jordi del 2009.

El setembre del 2012 va rebre el premi Prudenci Bertrana per la novel·la semiautobiogràfica La néta d’Adam.

Va ser membre del Cercle d’Estudis Sobiranistes. El 2011, després de la Conferència Nacional per l’Estat Propi del 30 d’abril, va comprometre’s activament amb l’Assemblea Nacional Catalana. Des del 2014 formava part, com a vice-presidenta primera, de la junta de l’Ateneu Barcelonès, presidida per Jordi Casassas.

Gabancho va estar vinculada a l’àmbit de literatura del Congrés de Cultura Catalana, del qual ara es commemora el quarantè aniversari.

dimarts, 28 de novembre del 2017

Un abans i un després del 1 d’octubre

Un abans i un després del 1 d’octubre




L'1 d'octubre ha canviat tot l'escenari polític, tant a Catalunya com a Espanya. I el que encara és més important, a Europa. Les càrregues policies, les imatges de violència injustificada davant uns ciutadans pacífics, que defensaven els seus col·legis per poder votar, ha arribat als europeus, hi ha línies de drets humans dins d'una democràcia que no es poden passar. Per fi, ha deixat de ser un "assumpte intern".
        Rajoy i el seu govern s'han deixat portar per cor ple d'odi cap al català i no ha utilitzat el cap. "A qualsevol preu i de qualsevol forma" un "a por ellos" que cridava la gent. I ara tota Europa o gairebé, denuncia la violència ocorreguda a Catalunya. Però la prepotència del govern espanyol no té límits, sabent, com almenys haurien de saber, que hi havia visitants, periodistes i fins i tot observadors internacionals que han declarat: "Que malgrat les dificultats en què s'ha produït el referèndum, tot ha estat correcte i que el resultat es dóna per bo". Doncs, així i tot, el president Rajoy aquesta mateixa nit de l'1-10, en el comunicat de premsa posa l'accent que no hi ha hagut urnes, ni vots i que no s'ha efectuat el referèndum. Com algú pot ser tan inútil!

        Com ha negat també, per a ofensa dels catalans que ho hem sofert, els 844 ferits, les declaracions de proporcionalitat de la càrrega policial a persones que aixecaven les seves mans en senyal de pau. No hi ha perdó, no hi ha oblit. Les seves paraules feridores com la de tots del PP i fins i tot la del monarca, del que no mereix ni dues paraules, ja no ens fan ni efecte. Només un objectiu, avui més desitjat que mai. 
El deu d'octubre, el dia esperat per molts catalans. La declaració del president Puigdemont davant el parlament, ha deixat a una majoria, crec que, sense error a equivocar-me, una sensació agredolça.

         D'una banda, vam fer un pas molt decisiu, i fins i tot simbòlicament es va signar la independència, sense ser una DIU, es va obrir un procés de negociació temporal que, en les tres setmanes posteriors no fructífera.

        El 26-10 va ser d'infart per a molts, quan a les dotze del migdia els informatius donaven la notícia que el president convocava eleccions. Decepció, estupefacció i moltes més emocions contradictòries. Entre intentar entendre l'estratègia del president o si havia traït als catalans de 1-10. A les cinc de la tarda tot s'aclareix i davant una nova declaració del president, el procés segueix, reunint a la càmera del parlament a tots els diputats.

      
 El 27-10 a les 15,35 de la tarda quedarà en la memòria i en els llibres d'història de Catalunya, es proclama La República Catalana.
Tessa Barlo

James Ellroy guanya el premi Pepe Carvalho 2018




El jurat destaca que l'escriptor "reinventa i expandeix els marges del gènere negre"

L'escriptor nord-americà James Ellroy (Los Ángeles, 1948) ha guanyat el premi Pepe Carvalho 2018, que atorga l'Ajuntament de Barcelon en el marc de la BCNegra. El jurat, que ha pres la decisió per unanimitat, considera que "des de fa dècades i novel·la a novel·la, James Ellroy reinventa i expandeix els marges del gènere negre cap a territoris històrics, socials i estilístics personals i ambiciosos". Així mateix, el jurat ha definit la seva obra com "'thrillers' corals, maquinàries sofisticades al mateix temps que torrencials, combats entre púgils de cops secs i veritables sempre explorant l'imaginari nord-americà, els nostres pecats i els dels nostres pares, les deixalles violentes del poder polític i econòmic". El guardó s'entregarà l'1 de febrer en el marc de la BCNegra.

Ellroy plasma el món dels baixos fons a les seves novel·les. Ha escrit més de 20 obres, entre novel·la i assaig, amb un estil sec i un to obscur i macabra. Entre els seus títols destaca l'anomenat 'Quartet de Los Ángeles', publicat per Literatura Random House i format per les novel·les 'La Dalia Negra' (1987), 'El gran desierto' (1988), 'L.A. Confidential' (1990) i 'Jazz blanco' (1992). També ha escrit l'autobiografia 'Mis rincones oscuros' (1996), en què explica la investigació de la mort de la seva mare