dijous, 8 de febrer de 2018

Bon dia, són les vuit!


                                                               Premi Josep Pla 2018                               
                                                   
                                                                   Antoni Bassas


 





El relat en primera persona de la veu que despertava el país.

Sinopsi de Bon dia, són les vuit!:

Per fi , Antoni Bassas ha deixat escrita la narració d’un programa que va fer història, El matí de Catalunya Ràdio (1995-2008). Bon dia, són les vuit! és un llibre que traspua periodisme i ràdio, on veiem els professionals que van gestar el programa cada dia i els col·laboradors que el van elevar a la categoria d’inoblidable, amb episodis que van fer vibrar l’antena cada matí durant més d’una dècada i que
els oients encara recorden amb nostàlgia.

Però, més enllà del relat en primera persona de la veu que despertava el país, Bon dia, són les vuit! és, també, el llibre de la memòria col·lectiva d’un país que, progressivament, va anar trobant la seva veu.

«Van passant els anys, i des d’aquell matí assolellat d’estiu no he parat de trobar-me persones que se m’han acostat per explicar-me que van venir aquell dia a la Diagonal o que recorden què estaven fent en aquell moment en què vam deixar de compartir tots els matins, o que m’expliquen com van canviar la seva relació amb la ràdio.

Aquest llibre està especialment dedicat a totes elles».


dissabte, 6 de gener de 2018

Seguretat ciutadana





Davant l'augment de robatoris que s'estan produint en els últims mesos i fins i tot afegiria en els dos o tres últims anys en diferents poblacions més o menys poblades, i per descomptat a les urbanitzacions, s'estan efectuant reunions als ciutadans per part dels ajuntaments i cossos de seguretat, a fi, que entre tots puguem acabar amb aquesta xacra. Tinguem en compte que, en aquestes dates nadalenques, les famílies bé per vacances o per visites als seus familiars, migren d'un lloc a un altre deixant les seves cases buides.
El punt de partida per a la seguretat és sempre posar una alarma, però en el cas de torres a quatre vents, és posar-la íntegrament. Per la nostra seguretat i la dels nostres éssers estimats, moltes vegades entren als domicilis estant les famílies dins, ja que l'alarma està apagada.
Hi ha diferents tipus d'alarmes al mercat, podem escollir l'adequada per a cada habitatge a fi que sigui efectiva.

Posar càmeres als domicilis i fins i tot als carrers, seria una forma de frustrar les intencions dels lladres. En aquest punt topem amb la burocràcia dels ajuntaments i cossos de seguretat per la llei que garanteix la privadesa dels ciutadans, han de demanar permís a la Generalitat, cal saber on se situen i col·locar-les per unes causes molt específiques. Quina garantia tenim? Què les imatges només poden ser visualitzades per la policia.

La il·luminació seria un altre factor necessari per a la seguretat. Sé que són temps difícils i que els pressupostos dels ajuntaments no passen pel millor moment, però, davant de les precarietats potser hem d'engegar la imaginació. Que cap racó quedi sense llum.

Els cossos de seguretat insten als residents a la calma i actuar amb serenitat. En diferents poblacions s'organitzen els mateixos veïns per vigilar durant hores, especialment les nocturnes. El suggeriment és que estiguin ben organitzats sabent al que s'exposen, sempre amb l'aprovació dels agents de seguretat. Cal fer-se aquesta pregunta; el que i el com?, Tant mossos com la policia local, cadascun en el seu àmbit, tenen l'experiència necessària per contestar a ambdues.

Viure amb tranquil·litat a les nostres cases és garantia de la nostra seguretat.

Tessa Barlo