divendres, 13 d’abril de 2018

Recital poétic musical




Ahir vaig tindre l’ ocasió d'assistir com a convidada, al recital poètic musical organitzat per l'associació familiar del centre cívic de "La Sedeta" a Barcelona. Va ser una tarda, d'emocions i sentiments com només la poesia i la música saben transmetre.



Tessa Barlo 13-04-2018

dijous, 12 d’abril de 2018

Maria Victòria Lovaina s’endinsa a la convulsa Barcelona d’inicis de segle XX a L’esquerda de l’àngel




L’ última novel·la de Maria Victòria Lovaina, L’esquerda de l’àngel, se situa a cavall de dues etapes ben diferents del segle XX de Barcelona. El tumultuós inici de segle en què les classes populars lluitaven per la supervivència en un moment de forta injustícia social i de molta violència és protagonista de la novel·la amb una narració que comenta als anys 50 arran de la descoberta d’unes cartes antigues.

Maria Victòria Lovaina arriba puntual a la seva cita amb Sant Jordi amb una novel·la que es capbussa en una de les etapes més magnètiques de la magnètica ciutat de Barcelona. L'esquerda de l'àngel arriba  després de L’home que camina, Premi Ferran Canyameres de narració breu policíaca i de misteri, de Terrassa 2015, el llibre de relats Fils de veu al 2016 i Pell de gat, Premi Soler i Estruch 2012. 
En Nèstor viu en un pis del carrer de l’Om, al Raval. A partir de les cartes antigues que en Paquito, el seu veí i amic, descobreix en el capçal del llit, es recrearà una història fins aleshores desconeguda que es remunten als primers anys del segle passat.
L’esquerda de l’àngel -editorial Gregal- explora les ferides que la vida causa en els seus personatges i es capbussa en les relacions d’amistat en situacions límit amb una narració a cavall de dues èpoques. En una hi viu en Nèstor, atrapat entre el neguit per descobrir els fantasmes ocults de la seva infantesa i un sentiment de culpa impregnat d’amor; en l’altra, la  Maria i la Cinta, atrapades en una Barcelona convulsa que les farà còmplices de fets que mai no haurien imaginat. 
Maria Victòria Lovaina destaca que els inicis del segle passat a Barcelona conformen una etapa molt atractiva de la ciutat. Dos anys d’exhaustiu treball de documentació es van completar amb 5 més de redacció per enllestir la novel·la -compaginat amb la seva feina com a docent. Un treball de capbussar-se en llibres d’història i hemeroteca de l’època que van descobrir a Lovaina personatges reals com Joan Rull, anarquista que al sortir de presó va començar a treballar com a confident de la policia i, com cobrava per informar de les bombes que es posaven, va començar a posar bombes ell mateix –i la seva família- i així guanyar més diners. Fins que el van agafar i es va convertir en el primer executat per garrot vil a la presó Model de Barcelona al 1908. Aquesta execució marcarà el final d’una de les èpoques novel·lades per Lovaina, mentre la segona part es tancarà amb l’últim executat per garrot, Salvador Puig Antich, al 1974.
Les dades recopilades es posen al servei de la narració en el que l’autora qualifica no de novel·la històrica, sinó d’història novel·lada, on la realitat ajuda a aportar versemblança al que innegablement és una obra de ficció.
L’esquerda de l’àngel compta amb més de 50 personatges, construcció que esdevé un dels grans reptes literaris per a l’autora, que volia que tots ells tinguessin ànima. Lovaina explica que, tot i que siguin personatges molt secundaris a la narració, com a autora té la necessitat de conèixer en profunditat
Aquest mosaic humà el destacava especialment l’escriptor Isidre Grau ahir en la presentació de L’esquerda de l’àngel. Per a l’autor de Els colors de l’aigua, la definició del conjunt dels personatges és un dels atractius d’un llibre on mostren la seva ambivalència ja que la novel·la, tot i fer un retrat no gaire benèvol de la burgesia i adoptar el prisma de les classes populars, no té un to pamfletaire, subratlla Grau.
Ruta pels escenaris de la novel·la
Lovaina farà viure la novel·la més enllà del paper. Així, el pròxim 28 d'abril realitzarà una ruta pels escenaris de L'esquerda de l'àngel amb un recorregut per indrets de la Barcelona que van canviar la vida de la protagonista d'aquesta novel·la. Es passejarà per l'artèria principal del Raval, el carrer Nou de les Rambles, i algun carrer adjacent no tan conegut, però que ho és tot en el món dels personatges de la novel·la. L'objectiu és recuperar la vida d'inicis de segle XX descobrint un indret relacionat amb un atemptat anarquista d'aquells temps i que resulta d'especial transcendència en la vida d'alguns personatges del llibre.


dissabte, 24 de març de 2018

Olot pren el relleu a Girona del MOT 2018 amb set converses literàries


Passaran per la capital de la Garrotxa autors internacionals com Mircea Cartarescu, John Carlin o Ngugi Wa Thiong’O, així com Luis Sepúlveda, Bel Olid, Anna Ballbona o Belén Gopegui, entre d’altres



La cinquena edició del MOT, festival de literatura Girona-Olot, ha culminat el seu primer cap de setmana amb un balanç de més d’un miler de persones que han assistit a les diferents converses literàries a Girona. El MOT 2018 arriba a Olot aquest proper dijous dia 22 i fins dissabte 24 de març i oferirà set converses literàries a la Sala El Torín, mentre que el ver-MOT tindrà lloc el migdia de dissabte al Bar Líquid. Totes les activitats seran gratuïtes.

El comissari de la present edició, Josep Ramoneda, s’ha mostrat satisfet del primer cap de setmana del MOT. “El balanç l’ha de fer el públic, com organització hem portat autors d’altíssim nivell perquè es produïssin debats intensos i enriquidors, i així ha estat. Ningú ha sortit insensible de les diferents sessions”. I ha conclòs: “Hem demostrat que hi ha una literatura encarnada, poderosa, que és capaç de fer de l’obra literària una experiència pròpia i compartible amb els altres”.
La conversa entre Erri De Luca i David Fernàndez sobre L’escriptura de resistència i futur ha tancat l’edició de Girona amb un ple absolut i amb una cua per accedir a la sala que arribava al carrer. De fet, s’han habilitat dos espais amb pantalla de TV al vestíbul de la Biblioteca Carles Rahola perquè tothom pogués seguir-la en directe.

El MOT a Olot, amb primeres espases internacionals
Més enllà de les converses literàries, el MOT a Olot també inclou un espectacle teatral Mos maiorum (El costum dels avantpassats); un de familiar, Quatre quarts; i un darrer de cloenda de lectures il·lustrades, Lectures encarnades, amb la companyia de la veu de Sílvia Bel i el músic Miquel Jordà. A Olot, a més, participaran autors de primer novell internacional, com Ngugi Wa Thiong’o (Kènia), John Carlin (Regne Unit), Mircea Cartarescu (Romania), Bashkim Shehu (Albània) i Salem Zenia (Cabília, Algèria).

Entre autors i participants catalans seran a Olot Vicenç Pagès, Xevi Sala, Valèria Gaillard, Bru Rovira, Plàcid Garcia-Planas, Anna Ballbona, Bel Olid, Carme Colomina i Enric Puig Punyet. Provinents de la resta de l’Estat hi participaran Luisgé Martín, Belén Gopegui i Luis Sepúlveda, xilè establert a Astúries des de fa dues dècades.

Sobre el Festival MOT
Des del seu naixement, el festival té com a objectiu principal fomentar la lectura i la divulgació literària, apropant escriptors de primera línia a un públic que cada cop transcendeix més les comarques gironines. Una accessibilitat que ve reforçada pel fet que la gran majoria d’activitats programades són gratuïtes. El MOT gira cada any al voltant d’una tema diferent.

El 2014, el focus es va posar sobre la literatura fantàstica; el 2015, el festival es va fixar en la relació entre literatura i ciutats; el 2016, el protagonisme va ser per a les vides escrites, i el 2017, es va reflexionar sobre el passat.

El festival MOT està organitzat per l’Ajuntament de Girona i l’Ajuntament d’Olot amb el suport de la Diputació de Girona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Compta, també, amb la col·laboració de la Fundació Banc de Sabadell.